VIRUS DE LA CULLERA DEL TOMÀQUET (TYLCV)

 

Pareix ser que en la transmissió circulativa del TYLCV està implicat un bacteri endosimbiont tipus C de la mosca blanca (Morin et al.,1999; Czosnek et al.,2001).

 

 

Hi ha diferències d’eficiència en la transmissió segons el biotipus de la moca blanca present. El biotipus B i Q mostren molta eficiència, inclús Q més que B.

 

 

El biotipus Q es troba ampliament distribuit, des de l’Algarve fins a València, i a més en Cap Verd, Canaries, Marroc, Itialia (Sicilia i Cerdenya) i Israel.

 

 

La especie Israel del virus (TYLCV) és transmesa amb més eficiència pel vector que l’espècie Sardinia (TYLCV-Sar).

 

 

L’incidència de la malaltia es relacionada directament amb la densitat de població de vector.

 

 

El virus pot ser adquirit pel vector tant en estat adult com larvari, però sòls és propagat pels adults. La mosca te un període d’adquisició i innoculació del virus de 15-30 minuts. El període d’incubació és de 21 hores i l’insecte roman infectiu uns 20 dies. El biotipus B és capaç de transmetre’l a la seua descendència.

 

 

El genoma del virus és circular de cadena simple d’ADN.

 

 

El virus es localitza en el floema de les plantes afectades. Dins les cèl·lules, les partícules virals s’acumulen al núcli, presentant unes inclusions típiques en forma d’anell. Estudis posteriors afirmen que, encara que el virus es troba principalment en teixits vasculars, pot arribar al parénquima llacunar  i ocasionalment al parénquima en empallissada de les fulles afectades, però mai a les cèl·lules epidèrmiques (Ber et al., 1990; Pinner et al., 2000).

 

 

Font: Concepción Jordá, Isabel Font i Jesús Navas (Red Española de Moscas Blancas y Virosis).

 

 

 

 

Introducció:

 

El virus de la cullera de la tomaca es va identificar a Israel l’any 1959. La tardor de 1992 es va diagnosticar a Múrcia, Almeria i Canàries,on ha provocat pèrdues de producció molt elevades. L’estiu de 2000 s’ha trobat a la comarca del Maresme (Catalunya).

 

A més de la tomaca, pot ifectar també la bajoca i la pebrera, així com les males herbes Solanum nigrum (tomaca borda), Convolvulus (corretjola), Chenopodium murale (blet) i Datura stramonium (herba talpera) entre altres.

 

 

Transmissió:

 

En general, els virus no tenen mecanismes propis de dispersió. Per penetrar en les cèl·lules vives de la planta depenen d’altres organismes que anomenem «vectors». La forma de transmissió d’aquest virus és persistent i circulativa, i es transmet únicament a través de la mosca blanca Bemisia tabaci (Genn) que l’adquireix en alimentar-se d’una planta infectada i el pot inocular a les plantes sanes durant els següents 10-21 dies. No es transmet per contacte entre plantes sanes i malaltes, ni durant les operacions de conreu, ni tampoc per les llavors. Algunes males herbes, al igual que les varietats tolerants no presenten símptomes; malgrat això, Bemisia tabaci adquireix i transmet el virus en alimentar-se d’aquestes plantes infectades.

 

 

Simptomes i danys:

 

Es caracteritzen per una aturada del creixement a partir del moment d’infecció; els brots apicals i els rebrots presenten reducció de mida, esgroguiment marginal, foliols arrodonits, abullonats i fulles cargolades cap a l’anvers, en forma de cullera. Les flors avorten en gran nombre i els fruits no arriben a la seva mida habitual. A partir de la infecció, la planta no produeix cap nou fruit de mida comercial.

 

 

Mesures de control:

 

Una vegada la planta està infectada pel virus no hi ha possibilitat de control directe contra l’agent que produeix la malaltia. D’altra banda, l’ús indiscriminat del control químic per a la lluita contra l’insecte vector pot comportar greus problemes de resistències a insecticides dificultant el seu control i afectant negativament la fauna útil.

 

En conseqüència, els mitjans de control i lluita contra les virosis hauran de ser fonamentalment preventius, i dirigits a impedir la infecció de les plantes sanes. Els programes de control hauran d’anar orientats cap a la incorporació de mesures culturals que limiten la incidència de la malaltia i el desenvolupament del vector.

 

 

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

 

Hola a tots/es i benvinguts/des al nostre blog.

Som tres estudiants de 3er de Grau en Biología: Pau Cucala, Pau Carrillo i José Esteban. Amb aquesta entrada inaugurem el nostre blog: El virus de la cullera del tomàquet. Aquest blog naix d’una proposta feta pel nostre proferssor de microbiología ,Sergi Maicas, per endinssar-nos més en el món de la virología (quasi un món apart dins de la biología, tan extens que és imposible abarca-lo completament dins d’una única assignatura del grau).  Sergi va proposar que triarem, per grups,  diferents virus i els estudiarem a fons. Nosaltres hem triat el virus de la cullera del tomàquet per dues raons:

1) És un virus que infecta plantes (Moltes voltes la nostra visió antròpica del món no ens deixa vore més enllà dels nostres nassos).

2) És un virus amb especial incidència a la Mediterrània (I per tant ens afecta directament).

Esperem que us agradi, que aprengueu i us divertiu.